Coses Interessants i Curioses - CI&C

Que internet ha suposat un avanç impressionant en l'entreteniment i que ha revolucionat el món cultural (econòmic i jurídic) són dues afirmacions innegables i indiscutibles. Sobretot, si considerem la introducció de la tecnologia mp3. Aquesta ha tingut la seva màxima expressió, en el camp del consum cultural, en l'aparició del software i dels servidors P2P per a la distribució lliure de continguts multimèdia (especialment arxius mp3 i películes). Però, el que em sembla ja increible és que determinada gent s'apunti a aquesta moda, sobretot si es tracta de George W. Bush. Segurament, es tracta d'una web no oficial, però és que el ridícul president dels USA dona per molt sinó us ho creieu mireu aquí.

Clar que nosaltres també hem tingut presidents d'aquesta mena, o pitjors encara, sinó mireu el que deia l'expresident Aznar al debat amb l'expresident Felipe Gonzàlez al 1993. Amb la seva visió dels problemes del país semblava que fos l'escollit per mandat diví per sol·lucionar-los....!

NOTA: Aquest últim comentari sobre l'Aznar ha estat fet aquest matí pel Xavier Bosch, al món a RAC1, i m'ha semblat prou interessant com per fer-vos una entrada per aquells que no escolteu RAC1 (ja esteu trigant per sintonitzar-la).

Els Simpsons, els tipus d'interés i la fí del món!!!

Avui el periodico publica "El BCE considera que los tipos de interés continúan en niveles bajos". En definitiva, que els tipus d'interès no trigarà a tornar a pujar i, per tant, les quotes de les hipoteques...

...Quina Por!!!!

Però no us preocupeu pas, de fet igual ni arribem a la pròxima revisió dels tipus d'interès. Si fem cas als científics la "Fi del Món" és molt a prop, només a 5 minuts. Tal i com publica el diari 20 minutos "La amenaza nuclear y el cambio climático adelantan la hora del fin del mundo". El que no diuen els científics és com s'acabarà el món, però això ja ho fan els més agosarats.

No sé quina de les dues notícies es pitjor, en tot cas només ens queda exclamar, com el pobre Salvatore de l'obra d'Umberto Eco, "Penitentiagite, penitengiate!!!". A veure si Guillem de Baskerville, juntament amb el seu pupil Adso, resolen els misteris de la vida abans s'acabi. Però sempre ens quedarà el dubte de si veurem els Simpsons parlant català!!!. (A veure si algun dia els programa la TV3?)

Els Grans Misteris del segle XXI (I)

De vegades llegir el diari, per segons quines noticies, et deixa una mica tocat. Sobretot aquells dies en que trobes una noticia com la que avui es pot llegir al diari "El Periodico" "39 carreras tienen en Catalunya menos de 20 alumnos en primero". Ho dic des del meu, particular, punt de vista com a professional de l'educació universitària. En aquest sentit em dol que els diaris, últimament, només donin les noticies a mitges. El problema de les universitats no és únicament si tenen o no alumnes. Llegint aquesta noticia sembla que el problema de les universitats només sigui el del número de matriculats d'estudiants i que si no hi ha "clients" tancaran les portes. Això no es cert ja que, com a entitat pública, una universitat, encara que tingui pèrdues, mai tancarà les portes. No, el problema és molt més greu.

Només, a modus de reflexió sobre el tema, donaré unes pinzellades. Tampoc vull atordir-vos amb moltes dades i que no arribeu al quid de la qüestió. Per això, ho faré en forma de preguntes llançades al aire, sense ànim de que ningú les respongui, sinó com si fossin un dels Misteris del segles XXI (hi hauran més).

El primer que em passa pel cap és plantejar-me si és necessari que Catalunya tingui tantes universitats, molt de les quals són petites? i preguntar-me, també, si hi ha una política de formació i preparació del professorat, una planificació estructurada, per anar cobrint les places que van quedant descobertes, o només una política de contractació d'anant d'obrint l'aixeta quan es necessita professorat (entrant de tot, sense cap mena de filtre, ja que fa falta mà d'obra) i tancant-la quan no es necessita ningú, sense preocupar-se de fer pedrera de bons professionals ni del fet de que aquells que ja ho són marxin perquè no tenen lloc?

Una altra qüestió important passaria per considerar si estem donant una formació de qualitat als nostres universitaris i futurs professionals? i no em refereixo a avaluacions de la AQU respecte del professorat o dels estudis universitaris.

També em pregunto en quina situació es troba el professorat contractat, no funcionari, a les universitats?, o millor dit, és cert que hi han DOCTORS contractats a les universitats que cobren menys de 1000 euros mensuals?.

Es cert que els plans d'estudis no responen a les necessitats o a la demanda de la societat, i sí, en canvi, al que volen oferir els departaments que els aproven? Quins incentius té el professorat per millorar en la seva aportació docent o de recerca?

En definitiva, i aquesta és la pregunta del milió d'euros, Seria millor començar a plantejar un canvi en el sistema de gestió de les universitats?...Gestió privada?

Per recuperar-nos del mal rotllo li demanaren ajuda al Liniers:

Enllaços Recomanats

Tornaré a començar amb blogs molt i molt interessants de companys del partit. El primer el de la Carme Figueras, que torna estar actiu ara que ja comença a tenir una miqueta de temps per dedicar-s'hi, el del José Manuel Campesino (Campe), val la pena de passar-hi, de tant en tant, per veure quins són els últims comentaris o rumors, i el blog d'en Jordi Espinosa, on trobem un recull d'articles d'opinió i noticies vinculades amb l'urbanisme. Destacaré també, en aquesta entrada, dos Blogs de dues regidores del grup socialista a l'Ajuntament de Molins com la Esther Espinosa i la Pilar Guzmán, on podem trobar comentaris polítics molt interessants de la vila.

Per finalitzar aquesta primera entrada, destacaré un Blog no polític però impressionant dins de l'àmbit cultural. Es tracta del weblog La cárcel de papel on l'Àlvaro Pons realitza una tasca de promoció del món del cómic brutal, fa una dissecció mil·limètrica dels cómics que llegeix i difon els últims rumors, comentaris o noticies de l'entorn comiquer fent d'aquesta web una web de visita obligada a diari si vols estar informat. Una web imprescindible per quan volem desconectar o descansar de la rutina habitual, òbviament per aquells als que ens agrada aquesta opció cultural.

Lectures (III) o Aprofitant el Nadal (I): Bogeries de Brooklyn

... IMPRESSIONANT ...

Comentaris Econòmics (II): Els preus dels habitatges

Avui a "el Periodico" podem llegir una noticia prou interessant: "Los pisos usados suben el 8% en BCN y el 12% en la provincia". Això em porta a adonar-me de que darrerament, sempre que parlo amb algun company, la conversa, comenci per on comenci, acaba derivant cap al mateix concepte: Els preus dels habitatges. Sempre arribem a les mateixes conclusions: Els preus dels pisos han tocat sostre, no pot ser que creixin més, han arribat a un nivell insostenible i el pisos, avui en dia, són estremadament cars.

La sorpresa arriba quan al cap d'un temps et tornes a trobar amb aquell company, o companya, i el tema torna a sortir (com he comentat anteriorment, comencis per on comencis a parlar sempre acabes tractant el tema, es com un atractor estrany on totes les trajectòries tendeixen cap ell). Te n'adones, llavors, de que el preu dels habitatges, per contra del que pensaves, han continuat apujant-se (en aquest cas i segons "el Periodico" entre un 8 i un 12 % pels habitatges usats).

Però, l'apujada continua dels preus és el que en realitat ens ha de preocupar? que els preus dels pisos estiguin cars és el principal problema a considerar? Ens estem plantejant de forma correcta el problema?

Primer de tot anem a veure que entenem per preu, emulant al nou programa de TV3 "caçadors de paraules" busquem el seu significat:Es denomina preu al valor monetari assignat a un bé o servei. Per tant, dir que els pisos són cars no és correcte. Els pisos són cars degut a que hi ha gent que està disposada a pagar-los cars, en el moment que paga li assigna aquell valor monetari. Mig identificat el problema ens podem plantejar altres qüestions: baixaran els preus dels pisos? NO, degut a que sempre hi haurà algú disposat a pagar, sempre es farà mercat sigui al preu que sigui. Això, es deu al fet de qui accedeix al mercat. En altres paraules, el veritable drama del tema de l'habitatge és aquest: Qui pot accedir avui en dia a comprar un pis?.

L'accés a una vivenda, degut a l'elevat nivell de preus, només el podem exercir aquells/aquelles que ja tenen una vivenda, la venen i podem comprar-se una altre de més cara-gran-bonica-etc... Per tant, que s'apugin els preus dels pisos, pels que poden accedir, ja els hi és interessant, perqué els hi pagaran més pel seu.

En conclusió, a partir d'ara les meves converses derivaran cap al veritable problema d'avui en dia, L'accés a la compra d'habitatges i l'accés a la compra d'un conjunt de gent que necessita d'un pis per començar els seus projectes: la gent jove. No dels preus dels habitatges.

NOTA 1: En preu mitjà d'un pis a Molins es de, aproximadament, 4.000 euros (podeu visitar els links 1 i 2 per comprovar-ho).
NOTA 2: El problema ve del fet de que els habitatges són, en teoria, un bé de primera necessitat (de luxe ala pràctica degut als nivells de preus que estan assolint)
NOTA 3: Si no es podem fer mesures per abaixar els preus dels habitatges(ens carregaríem el sistema, ja en parlarem en una altre entrada) hem de promoure polítiques que facilitin l'accés a l'habitatge de lloguer, un lloguer amb un preu molt per sota del que hi ha ara.

Lectures (II). La Mala Gente

Com a segona lectura recomanada parlarem de "La Mala Gente", l'última novel·la gràfica de Etienne Davodeau publicat per l'editorial Ponent Mon.

En aquesta obra l'autor ens explica la història del moviment obrer d'una petita regió de França, Les Mauges, per mitjà dels records dels seus pares sindicalistes, que són un exemple perfecte de la gent corrent, obrers que ràpidament van formar part de l'activisme obrer, un activisme molt relacionat amb l'església catòlica francesa.

Aquesta obra és també un reflex del pas d'una població rural a una societat industrial, de com la gent passa de treballar del camp a les fàbriques, de la relació entre l'educació que donava l'església amb el treball a la fàbrica i de com aquesta societat industrial s'esgota quan aquestes fàbriques deixen de ser rendibles; destacant el drama social que suposa deixar a gent, o pobles sencers, sense treball.

En resum, un document curiós, entretingut i apassionant sobre l'evolució del món laboral a França des de l'any 1950 fins al1981. Una França a la recerca de justícia i de progrés social, desde la fi de la IIª Guerra Mundial fins a l'elecció de Mitterrand, icone representatiu del socialisme francès. En definitiva, una obra que ajuda a entendre com és possible que a França la gent sigui capaç de mobilitzar-se fàcilment i, per exemple, fer canviar l'opinió irrevocable del seu govern i fer retirar contractes precaris.

Enllaços Recomanats

Com ja heu comprovat aquest Blog estarà estructurat en diversos apartats. Per exemple, trobem els Comentaris Econòmics, on parlaré de l'actualitat econòmica més rellevant o les notícies de caire econòmic més destables, també podem veure les Lectures, on comentaré les lectures que trobo interessants i molt recomanables des de el punt de vista polític, i una nova secció, que inaugurem avui, que és la d'Enllaços Recomanats. La idea es que, en aquesta entrada, faré referència als Blogs, Webs, etc... d'actualitat política que m'han sorprès per la seva vessant crítica o el seu interès polític. Així, a mida que els vagi presentant aniran apareixent a la dreta del Blog. Sense més preàmbuls, passem a les primeres recomanacions.

Començaré amb dos blogs molt i molt interessants de companys del partit. El primer el del Joan Ferran, que es un dels més vius i àcids del panorama polític català, i el del primer secretari de l'Agrupació de Molins el blog de Miguel zaragoza, on podem trobar comentaris polítics molt interessants de la vila. En aquesta linea d'actualitat molinenca, destacaré dos blogs com el Tomàquet Moliner i el Molins Reials; val la pena de passar-hi, de tant en tant, per veure quins són els últims comentaris, rumors i noticies de Molins.

Per finalitzar aquesta primera entrada, destacaré que l'expresident Jordi Pujol te una web molt bona on es poden llegir els seus articles, conferencies i esmorzars amb personalitats, una web imprescindible pels que volem aprendre d'un mestre de la política.

Comentaris Econòmics (I): Apujades del Tipus d'Interès Oficial

Avui podem llegir a la premsa escrita que el BCE apuja els tipus d'interès fins arribar a una taxa del 3,5%. Així, per exemple, La vanguardia publica "El BCE sube los tipos hasta el 3,5% y Trichet advierte de que continúan bajos" i El Periodico:"Trichet dice que los tipos siguen siendo bajos tras el alza de hoy de 0,25 puntos, hasta el 3,50%".

Si tenim en compte que aquest tipus d'interès és el tipus d'interès que es pren de referència a l'hora de fixar el preu (o qüota) de les hipoteques noves i de les que s'estan pagant, podem considerar que l'efecte en l'economia espanyola de les noves apujades afectarà, sobretot, a les families que volen contractar una nova hipoteca i a aquelles que ja en tenen una. Amb l'objecte de tranquil·litzar l'opinió pública, els diaris afirmen que si les taxes s'apugen de forma moderada, el seu consum no tindria motiu per a ressentir-se. Però cal ser honest, aquesta afirmació només centra l'èmfasi en la demanada de noves hipoteques, per tant, la lectura seria que la gent no deixarà de contractar noves hipòteques (que es el que els interessa als bancs, no perdre clients); però, ens quedem a mitges, que passa amb els que ja en tenim una?... Sense cap mena de dubte, hem d'estar preocupats i sobretot per aquestes primeres apujades, on passem d'un 2% i escaig a un 3,5%. La diferència només és d'un 1,5%, però a efectes absoluts, és a dir, respecte de la qüantia que pagem mensualment, estem parlant de que la nostra qüota de la hipoteca passa a ser qüasi del doble. Efectivament, des de que van començar les apujades pràcticament s'han doblat les qüotes de les hipoteques (Nota: no passaria el mateix si estiguèssim amb tipus del 7% i passesim al 8,5%, la diferència continua sent del 1,5% però no significaria doblar la quota per fer-ho hauriem de passar del 7% al 14%).

Si pugen els preus de les hipoteques hom diu que els pisos no s'apujaran. Aquí s'ha d'anar amb cautela. Es diu que ara el mercat hipotecari s'està relaxant més i més. Personalment, fa poc vaig visitar un pis, al costat de l'Ajuntament, de 100 metres quadrats i el seu preu era de 600.000 euros (100 milions de les antigues pessetes, en altres paraules 1 milió de pessetes per metre quadrat). Per tant, des de el meu particular punt de vista els pisos continuen apujant-se. D'altra banda, mai baixaran els preus dels habitatges. Això també ho comento per aquells que inflen pit proposant polítiques amb l'objecte de que els pisos baixin de preu. Si les primeres residencies baixessin de preu es donaria peu a un efecte bola de neu que podria acabar destrossant el sistema bancari-financer i, de retruc, l'economia del pais (cosa semblant, però en un grau molt més lleu, ja va passar fa uns anys al Japó i al USA). Per tant, el sistema mai permetrà una baixada dels preus dels habitatges.

Això no es tot, la premsa escrita també coincideix en el fet de que els analistes consultats creuen que els tipus no han tocat sostre i que continuaran apujant-se al 2007, fins a superar el 4%.

En definitiva i com a resum, si els preus pugen sense parar i d'altra banda el preu de les hipoteques puja i, segons els experts, s'apujarà encara més, cal preguntar-nos: Quin es el panorama futur per als consumidors obligats d'hipoteques o, en altres paraules, Què els hi espera als nostres fills? la gent jove d'ara i la del futur podran mai tenir un lloc per viure?, ja no dic un pis de propietat sinó un lloc on poder dur a terme els seus projectes individuals i/o familiars.

Per acabar un últim apunt: Si no anem amb compte a nivell polític, el problema de l'accès a l'habitatge per part de la gent jove (i aquí tambè es podria afegir el problema del pagament de les hipoteques que ja existeixen) es pot agreujar encara més en els pròxims anys. És a dir, des de el punt de vista del govern (tant local, autonòmic o estatal) s'han de prendre mesures (polítiques) d'estremadíssima urgència en el camp dels habitatges i s'haurien d'haver pres per abans d'ahir. De quines mesures ja en tornarem a parlar, ho deixem per un altre comentari al Blog, però el mal gust d'aquesta noticia no el treu cap acudit del Liniers.

Lectures (I). La Jungla

D'entre totes les novetats, que cada mes inunden les llibreries especialitzades, destaca, sense cap mena dubte, l'adaptació en cómic de la novel·la "La Jungla" de Upton Sinclair. Signada per Peter Kuper i publicada per Norma editorial. La jungla (la novel·la original), és un llibre que narra la història d'uns immigrants que arriben als EEUU a la recerca d'una oprortunitat de progrés que se'ls hi nega al seu país d'origen, Lituania. Parla, per tant, d'un tret característic de la història americana: la immigració de treballadors per conquerir el somni americà. Però el mes interessant és que aquesta obra, que fou editada a principis del segle passat i suposava una crida al socialisme-sindicalisme (en línia amb els moviments que es produïen per Europa), planteja uns arquetips bàsics plenament vigents avui en dia. Molt i molt recomanable.