dimecres, 17 de desembre de 2008

El pressupost municipal del 2009...

...Encara que sembli mentida, el pressupost municipal de Molins de Rei pel 2009, tot i tenir en compte els moments que estem passant, NO prioritza els serveis a les persones i la despesa social. NO es destinen més diners a les partides centrades en serveis a les famílies. L'equip de govern del Consistori NO incrementa l'esforç inversor en el pressupost ordinari per intentar superar la situació de crisi econòmica actual...

... I TOT AIXÒ PERQUE NO TENIM PROPOSTA DE PRESSUPOSTOS PEL 2009, NO ES PORTARAN AL DARRER PLE DE L'ANY I L’EQUIP DE GOVERN PRORROGARÀ ELS PRESSUPOSTOS DEL 2008!!!

És trist de dir, però amb aquesta actitud, aquesta falta d'empenta i aquesta falta d'il·lusió és com si l'equip de Govern del Consistori no vetllés, no tingués en compte, els interessos, ni les necessitats, dels molinencs i molinenques.
BONES FESTES COMPANYS!!!

dilluns, 8 de desembre de 2008

CAMPAIGN: General Election (Online Game)

Si voleu fer d'Obama i guanyar al McCain, aquest és el vostre joc (aneu amb compte és molt addictiu)...

dimecres, 3 de desembre de 2008

Una altra recomanació bibliogràfica...

Perdoneu l’atreviment, però són un luxe les hores de lectura que acumules quan vas a la feina amb transport públic. Preferiblement en tren, ja que en Bus mai he pogut llegir...

La recomanació que us vull fer avui és el darrer assaig del Manuel Campo Vidal: ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?.

Una bona lectura que t’atrapa a la primera plana amb el següent argument: “Hablar mucho o, peor aún, hablar demasiado, puede diluir el mensaje, disminuir la relavancia de lo esencial a transmitir.”

Genial... penso que el Manuel té tota la raó del món. I si apliquem aquesta màxima a la política encara té més rellevància, ja que el missatge d’un polític ha de ser clar i concís. S’han de dir les coses de forma planera i, sobretot, de forma breu, intentant dir el més essencial amb els matisos imprescindibles, però fent fora tot el superflu. Tal i com es comenta en el llibre: “Es la crisis de las frases subordinadas ante el imperio de las frases principales”. I si no es fa així, el polític pateix el risc de creuar la línia que separa el discurs polític de la xarlataneria.

En aquest sentit i seguint la línia del Manuel Camp o Vidal, seré clar i concís al parlar de la situació política a Molins de Rei:

QUINA CREDIBILITAT EN LA SEVA GESTIÓ ECONOMICA I FINANCERA, TÉ UN EQUIP DE GOVERN QUE PRETÉN PORROGAR ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS EN UNA SITUACIÓ TAN GREU CON L’ACTUAL?
... i res més.