dilluns, 18 de desembre de 2006

Lectures (II). La Mala Gente

Com a segona lectura recomanada parlarem de "La Mala Gente", l'última novel·la gràfica de Etienne Davodeau publicat per l'editorial Ponent Mon.

En aquesta obra l'autor ens explica la història del moviment obrer d'una petita regió de França, Les Mauges, per mitjà dels records dels seus pares sindicalistes, que són un exemple perfecte de la gent corrent, obrers que ràpidament van formar part de l'activisme obrer, un activisme molt relacionat amb l'església catòlica francesa.

Aquesta obra és també un reflex del pas d'una població rural a una societat industrial, de com la gent passa de treballar del camp a les fàbriques, de la relació entre l'educació que donava l'església amb el treball a la fàbrica i de com aquesta societat industrial s'esgota quan aquestes fàbriques deixen de ser rendibles; destacant el drama social que suposa deixar a gent, o pobles sencers, sense treball.

En resum, un document curiós, entretingut i apassionant sobre l'evolució del món laboral a França des de l'any 1950 fins al1981. Una França a la recerca de justícia i de progrés social, desde la fi de la IIª Guerra Mundial fins a l'elecció de Mitterrand, icone representatiu del socialisme francès. En definitiva, una obra que ajuda a entendre com és possible que a França la gent sigui capaç de mobilitzar-se fàcilment i, per exemple, fer canviar l'opinió irrevocable del seu govern i fer retirar contractes precaris.

dimarts, 12 de desembre de 2006

Enllaços Recomanats

Com ja heu comprovat aquest Blog estarà estructurat en diversos apartats. Per exemple, trobem els Comentaris Econòmics, on parlaré de l'actualitat econòmica més rellevant o les notícies de caire econòmic més destables, també podem veure les Lectures, on comentaré les lectures que trobo interessants i molt recomanables des de el punt de vista polític, i una nova secció, que inaugurem avui, que és la d'Enllaços Recomanats. La idea es que, en aquesta entrada, faré referència als Blogs, Webs, etc... d'actualitat política que m'han sorprès per la seva vessant crítica o el seu interès polític. Així, a mida que els vagi presentant aniran apareixent a la dreta del Blog. Sense més preàmbuls, passem a les primeres recomanacions.

Començaré amb dos blogs molt i molt interessants de companys del partit. El primer el del Joan Ferran, que es un dels més vius i àcids del panorama polític català, i el del primer secretari de l'Agrupació de Molins el blog de Miguel zaragoza, on podem trobar comentaris polítics molt interessants de la vila. En aquesta linea d'actualitat molinenca, destacaré dos blogs com el Tomàquet Moliner i el Molins Reials; val la pena de passar-hi, de tant en tant, per veure quins són els últims comentaris, rumors i noticies de Molins.

Per finalitzar aquesta primera entrada, destacaré que l'expresident Jordi Pujol te una web molt bona on es poden llegir els seus articles, conferencies i esmorzars amb personalitats, una web imprescindible pels que volem aprendre d'un mestre de la política.

dijous, 7 de desembre de 2006

Comentaris Econòmics (I): Apujades del Tipus d'Interès Oficial

Avui podem llegir a la premsa escrita que el BCE apuja els tipus d'interès fins arribar a una taxa del 3,5%. Així, per exemple, La vanguardia publica "El BCE sube los tipos hasta el 3,5% y Trichet advierte de que continúan bajos" i El Periodico:"Trichet dice que los tipos siguen siendo bajos tras el alza de hoy de 0,25 puntos, hasta el 3,50%".

Si tenim en compte que aquest tipus d'interès és el tipus d'interès que es pren de referència a l'hora de fixar el preu (o qüota) de les hipoteques noves i de les que s'estan pagant, podem considerar que l'efecte en l'economia espanyola de les noves apujades afectarà, sobretot, a les families que volen contractar una nova hipoteca i a aquelles que ja en tenen una. Amb l'objecte de tranquil·litzar l'opinió pública, els diaris afirmen que si les taxes s'apugen de forma moderada, el seu consum no tindria motiu per a ressentir-se. Però cal ser honest, aquesta afirmació només centra l'èmfasi en la demanada de noves hipoteques, per tant, la lectura seria que la gent no deixarà de contractar noves hipòteques (que es el que els interessa als bancs, no perdre clients); però, ens quedem a mitges, que passa amb els que ja en tenim una?... Sense cap mena de dubte, hem d'estar preocupats i sobretot per aquestes primeres apujades, on passem d'un 2% i escaig a un 3,5%. La diferència només és d'un 1,5%, però a efectes absoluts, és a dir, respecte de la qüantia que pagem mensualment, estem parlant de que la nostra qüota de la hipoteca passa a ser qüasi del doble. Efectivament, des de que van començar les apujades pràcticament s'han doblat les qüotes de les hipoteques (Nota: no passaria el mateix si estiguèssim amb tipus del 7% i passesim al 8,5%, la diferència continua sent del 1,5% però no significaria doblar la quota per fer-ho hauriem de passar del 7% al 14%).

Si pugen els preus de les hipoteques hom diu que els pisos no s'apujaran. Aquí s'ha d'anar amb cautela. Es diu que ara el mercat hipotecari s'està relaxant més i més. Personalment, fa poc vaig visitar un pis, al costat de l'Ajuntament, de 100 metres quadrats i el seu preu era de 600.000 euros (100 milions de les antigues pessetes, en altres paraules 1 milió de pessetes per metre quadrat). Per tant, des de el meu particular punt de vista els pisos continuen apujant-se. D'altra banda, mai baixaran els preus dels habitatges. Això també ho comento per aquells que inflen pit proposant polítiques amb l'objecte de que els pisos baixin de preu. Si les primeres residencies baixessin de preu es donaria peu a un efecte bola de neu que podria acabar destrossant el sistema bancari-financer i, de retruc, l'economia del pais (cosa semblant, però en un grau molt més lleu, ja va passar fa uns anys al Japó i al USA). Per tant, el sistema mai permetrà una baixada dels preus dels habitatges.

Això no es tot, la premsa escrita també coincideix en el fet de que els analistes consultats creuen que els tipus no han tocat sostre i que continuaran apujant-se al 2007, fins a superar el 4%.

En definitiva i com a resum, si els preus pugen sense parar i d'altra banda el preu de les hipoteques puja i, segons els experts, s'apujarà encara més, cal preguntar-nos: Quin es el panorama futur per als consumidors obligats d'hipoteques o, en altres paraules, Què els hi espera als nostres fills? la gent jove d'ara i la del futur podran mai tenir un lloc per viure?, ja no dic un pis de propietat sinó un lloc on poder dur a terme els seus projectes individuals i/o familiars.
Per acabar un últim apunt: Si no anem amb compte a nivell polític, el problema de l'accès a l'habitatge per part de la gent jove (i aquí tambè es podria afegir el problema del pagament de les hipoteques que ja existeixen) es pot agreujar encara més en els pròxims anys. És a dir, des de el punt de vista del govern (tant local, autonòmic o estatal) s'han de prendre mesures (polítiques) d'estremadíssima urgència en el camp dels habitatges i s'haurien d'haver pres per abans d'ahir. De quines mesures ja en tornarem a parlar, ho deixem per un altre comentari al Blog, però el mal gust d'aquesta noticia no el treu cap acudit del Liniers.

divendres, 1 de desembre de 2006

Lectures (I). La Jungla

D'entre totes les novetats, que cada mes inunden les llibreries especialitzades, destaca, sense cap mena dubte, l'adaptació en cómic de la novel·la "La Jungla" de Upton Sinclair. Signada per Peter Kuper i publicada per Norma editorial. La jungla (la novel·la original), és un llibre que narra la història d'uns immigrants que arriben als EEUU a la recerca d'una oprortunitat de progrés que se'ls hi nega al seu país d'origen, Lituania. Parla, per tant, d'un tret característic de la història americana: la immigració de treballadors per conquerir el somni americà. Però el mes interessant és que aquesta obra, que fou editada a principis del segle passat i suposava una crida al socialisme-sindicalisme (en línia amb els moviments que es produïen per Europa), planteja uns arquetips bàsics plenament vigents avui en dia. Molt i molt recomanable.

diumenge, 19 de novembre de 2006

La vessant agredolça de la història de Molins de Rei

El passat diumenge, 12 de novembre de 2006, vaig tenir la sort de gaudir de l'activitat cultural "Itineraris a l'abast per Molins deRei" organitzada pel Museu de la vila.

Es tracta d'un viatge per la història del nostre poble i està enfocada com un itinerari, a peu, per la vila. Aquest comença al Museu i d'aquí es va passejant pels llocs amb més rellevància històrica i, allà on és adient, es fa el comentari necessari i explicatiu del que representa. Per exemple, la primera intervenció s'ubica a la plaça de Catalunya, on s'explica que degut al'establiment d'uns molins hidràulics promoguts pel rei Alfons el Cast s'origina el que avui coneixem com a vila de Molins de Rei. Així, el nucli originari, integrat per pobladors amb oficis vinculats al molí medieval, va anar evolucionant fins a dibuixar la fesomia actual de la població. Es comenta, també, que en el desenvolupament urbà i social, ha estat determinant el fet de ser cruïlla de camins. En definitiva, la idea que al darrera és que cada època va deixar la seva empremta i, per tant, l'objectiu de l'excursió és anar descobrint-les amb un passeig pels carrers de la vila.

Fins ara la part positiva. Aquesta part, que podríem catalogar com a dolça, ve acompanyada, per desgràcia, de la seva vessant agre. Concretament em refereixo al descobriment de l'estat en el que, ara mateix, es troben el vestigis històrics del nostre entorn. En unes paraules, el patrimoni històric el tenim en un deplorable estat i aquesta vessant és la part més trista de l'excursió.

Entre d'altres fets, que clamen al cel, cal destacar l'esglaó de l'entrada principal al col·legi Alfons XIII que va ser l'última pedra col·locada i on es deixava constància d'aquest fet en una inscripció que a la darrera reforma, del col·legi, va desaparèixer. També, sent aquest el fet més pesarós, destaca l'entrada a la capella (sí, n'hi ha una i deuria de ser molt maca) del Palau dels Requesens que passa totalment inadvertida pel seu estat deplorable, tot i que el senyor Tort l'assenyala com el veritable lloc on els reis catòlics van rebre a enCristòfor Colom quan va tornar del primer viatge a les Amèriques. Tampoc, no ens hem d'oblidar de l'estat en el que es troba la placa commemorativa del nivell de l'aigua en les inundacions de Molins, a finals del segle XIX, o del mur derruït, fruit de l'especulació immobiliària, de la antiga muralla medieval del Palau dels Requesens.

He citat aquest quatre exemples perquè hom pot anar a verificar-ho sense tenir que caminar molt. Aquests es troben justament darrera del mercat provisional (a la plaça del Palau dels Requesens).

Després de tot aquest anàlisi se'm plantegen preguntes com per exemple Què fa l'Ajuntament de la vila? Quines actuacions s'han dut i/o es duran a terme per avaluar aquests fets? i, fins i tot, tinc dubtes al respecte de si l'Ajuntament és conscient d'aquests fets... Arribats a aquest punt, em preocupen els futurs projectes sobre el patrimoni de la vila. Per exemple, què passarà amb el futur projecte de la Federació Obrera? En aquest cas, es farà realment el que sigui d'interès cultural i històric pel poble? i no em refereixo a que l'ús final de l'equipament s'adapti al resultat d'una pseudo-consulta popular que, segurament, com els darrers processos de participació serà molt criticada (tots tenim molt present el final de l'últim procés departicipació, el del mercat, i el seu resultat a nivell d'utilitat, de mobilitat i d'estètica).

Després de tota aquesta dissertació no queda més que preguntar-se: Cap a on anem? On ens portarà aquesta mala consciència envers el passat històric de la nostra vila?. La resposta és clara, cap a una vila sense identitat cultural perquè haurà perdut totes les seves arrels històriques i que, a més, ni tan sols recordarà que va ser creada per un rei que va construir un molí a prop de l'Ajuntament (sinó per un home nu que li va donar quelcom a un altre home nu a la plaça dels països catalans, perquè és allà on es troba la escultura que rememora i fa homenatge a la creació dela vila).

Retornant a l'inici d'aquest comentari, tot i la seva vessant trista, aquesta opció cultural és una iniciativa molt i molt recomanable sobretot a aquells vilatans atrets per l'història i aquells que estimen la vila de Molins de Rei. No oblideu d'apuntar-vos-hi la pròxima vegada.

dimecres, 15 de novembre de 2006

CiU no cedeix davant l'evidència

Avui podem llegir a La Vanguardia un titular, si més no, curiós: “CiU niega autoridad moral a Montilla y ve a Mas como el otro presidente. Barcelona. (EFE).- El portavoz parlamentario de CiU, Felip Puig, ha negado toda "autoridad moral" al futuro presidente de la Generalitat, el socialista José Montilla, por su "derrota" en las elecciones del 1 de noviembre, y ha afirmado que Artur Mas será "el otro presidente de Cataluña", al ostentar el "liderazgo moral"...”
En fí, que no volen reconèixer que Montilla serà President. Davant d’aquest encaparrament de CiU cap comentari més. Això sí, per compensar el gust agre d'aquesta noticia, una tira còmica de l’argentí Liniers, molt recomanable si no el coneixeu, que es molt més divertida i us deixarà un millor gust a la boca.

(com els de CiU que segueixen en el seu món de fantasia multicolor)

(.. i aquesta de propina, si en voleu més visiteu el blog d'en Liniers)

Benvinguts a un Blog nou !!

Potser aquesta expressió l’heu llegida sovint. Però, és obligatori, al menys atenint-nos a les bones maneres, el presentar-se i donar la benvinguda.

El meu nom, com queda clar al títol de Blog, és Ferran Espinosa i sóc Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Actualment sóc professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona.

La intenció d’aquest Blog és fer públics la meva opinió al respecte de coses que poden afectar l’interès públic, polític o cultural tant de la vila de Molins de Rei com del meu entorn. En aquest sentit m’agradaria que hi participeu amb els vostres comentaris o suggeriments, sempre i quan estiguin emmarcats dintre del respecte i la tolerància mútua.

Fins aviat,

Ferran Espinosa