dimarts, 18 de març del 2008

Una petita valoració dels resultats abans del PAM...

A l'entrada d’avui voldria fer un petit anàlisi de les eleccions generals a Molins de Rei.

En primer, lloc voldria agrair als 6.425 votants la confiança que han dipositat en el Partit Socialista. Fent us d’allò que es deia a la campanya, ara podríem dir “vosaltres heu anat i ells, finalment, no vindran”,... Gràcies per fer que el PP no torni a governar.

6.425 vots que fa que el PSC a molins de rei hagi obtingut un resultat històric. Quan al 2004 vàrem arribar a la xifra de 6.061 vots, vàrem pensar que mai aconseguiríem superar aquesta barrera. 4 anys després i amb una participació inferior, un 5,45% menys, aconseguim 364 vots de més... Per tant, gràcies una altra vegada.

En clau general, destacar que dels 5 diputats que el “Grupo Parlamentario Socialista del congreso” ha obtingut de més, 4 els hi ha facilitat el PSC.

D’altra banda, pel que fa a ICV, podríem dir que han aguantat bastant bé a Molins, han passat de 1.099 vots al 2004 a 1.010 vots al 2008, 89 vots menys. Però a nivell general, el resultat no és tant benèvol, han passat de 2 a un 1 diputat.

Paral·lelament, ERC ha baixat molt en vots, han passat de 2.686 vots al 2004 a 1.232 vots al 2008, 1.454 vots menys, i quelcom semblant ha passat a nivell general. Fet que suposa que estiguin vivint, a nivell nacional, un procés de valoracions i de resituació política. Però, realment el resultat no es tant dolent. Si tenim en compte les dades del 2000, a Molins tenien 798 vots i ara, al 2008, han obtingut 1.232, per tant, estan vivint un procés de reversió a la seva situació original i real. Poder la lectura que s’ha d’extreure no és que ara els resultats són molt dolents, sinó que els resultats del 2004 estaven sobre-dimensionats o sobre-valorats. De fet al congrés al 2000 tenien 1 diputat i ara en tenen 3.

Paral·lelament, des de el meu punt de vista considero que el resultat més inquietant és el de CiU, que ha passat de 3.500 vots al 2000, a 3.007 vots al 2004 i a 2.937 vots al 2008, per sota la barrera dels 3.000 vots. Es confirma, per tant, la continuada baixada en vots a Molins de Rei de CiU. A nivell global podem dir que han aguantat bastant bé i han mantingut els 10 diputats al Congrés.

Del PP només comentaré que continua creixent en vots i s’ha situat com a tercera força política a Molins de Rei.

Finalment i per acabar, pel que respecta a l’actualitat política municipal, comentaré que s’està preparant ja el proper ple del consistori. Suposadament, en aquest Ple, per fí, podrem debatre el PAM... PAM que l’equip de govern va treure de l’orde del dia, ho va deixar sobre la taula, en el darrer Ple.

dilluns, 10 de març del 2008

TÚ VAS VENIR I ELLS NO VINDRAN... GRÀCIES

Gràcies a tota la gent que ahir va fer possible un resultat electoral històric a Molins de Rei.

divendres, 7 de març del 2008

Tú vas venir al sant jordi... i vam ser molts

Gràcies a tota la gent que ahir va fer un ple històric al Sant Jordi. Però, sobretot, gràcies a la gent que es va quedar fora i no va poder entrar al Palau. Gràcies a tots. Perquè tots hem de fer que aquest diumenge el socialisme torni a guanyar a la dreta.

dijous, 6 de març del 2008


No baixem la guàrdia... fem el darrer esforç!!

Atenció, no hem de baixar la guàrdia. Segons la darrera enquesta hi ha un retorcés socialista a les portes de les eleccions i el PP només es queda a 2.5 punts del PSOE. Tot està molt igualat...

Però hem de ser optimistes i fer tot el possible per que Zapatero guanyi. Per tant, hem de fer l'últim esforç, hem d'anar a votar el proper diumenge i que el nostre vot sigui útil. Que el nostre vot faci tot el possible perquè el PP no guanyi!!

Siguem prudents... fem el darrer esforç!!

dimecres, 5 de març del 2008

And the winner is... there is no winner, the show must go on

Impresionante...

Como comenté en una entrada anterior, estamos viviendo unas primarias americanas históricas y muy, pero que muy, emocionantes. Cuando todas las encuestas vaticinaban el final de las primarias demócratas en favor de Obama, llegan Texas y Ohio y vuelven a abrir el juego.

Clinton ha ganado. Clinton ha resurgido de sus cenizas, cual fénix, y ha ganado en Texas y Ohio para no perder las primarias. Esto se pone al rojo. Ahora vuelve a cobrar fuerza, entre los analistas, la idea de una candidatura conjunta con Clinton de presidenta y Obama de Vice... ya veremos.



Por cierto, aquí tenéis el link al libro blanco de Zapatero. Ahora el insigne histórico del PP podrá imprimirse una copia y usarlo como quiera. Claro, cada persona con su elegancia, educación y buenas maneras hace lo que quiere y lo que puede en su tiempo libre... Aunque la edad, por desgracia, causa mella y algunos solo pueden hacer... eso.

dilluns, 3 de març del 2008

Hoy EL DEBATE!! ... y el jueves EL MÍTING!!

Hoy empieza la semana decisiva. La semana que encara la recta final a las generales. Hoy, sin duda alguna, a las 22:ooh. (en TVE1, CUATRO o La Sexta) el Examen Final...
Seguramente, en este segundo cara a cara, se hablará del futuro de los proyectos políticos y ahí Zapatero demostrará que tiene el mejor programa político... Sin duda.
Por cierto, no olvides que el próximo jueves contamos contigo en el Sant Jordi...

dimecres, 27 de febrer del 2008

... y las primarias siguen

Con el torbellino de noticias, que ha supuesto el inicio de la campaña de las Generales, reconozco que me he despistado un poco y no he seguido tan de cerca las primarias americanas. Estas siguen... y a que ritmo!!..
Parece ser que, cada vez más, Obama se perfila como el candidato Demócrata. Lo sabremos definitivamente después de las primarias de Texas y Ohio. Si gana Obama, quedará todo visto para sentencia.

Por otro lado, aquí Rajoy sigue haciendo el ridículo… Cuanta pluma junta (no es un foto montaje, podeis ver la noticia en este link)!!!

Mientras tanto (dedicado a Miguel) os dejo el Obama simpsonizado y un juego muy interesante donde podéis ser el director de campaña de un candidato en USA.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Primer "round"… y ahora el partido de vuelta, aunque el voto del "follonero" está decidido

Zapatero estuvo francamente bien, sereno, tranquilo, muy sólido en sus respuestas, muy directo y muy convincente. Además, Zapatero tuvo un inicio genial, a diferencia de Rajoy, que empezó fatal. Zapatero, en lugar de demonizar y criticar a los populares, como lo había hecho Rajoy, empezó planteando que estaban sobre la mesa dos proyectos a debatir. El de los populares, con unas determinadas características que se evidenciaron a lo largo del debate, y el socialista, con más carácter social, más eficiente y dialogante en el tratamiento de toda la problemática social, política e institucional.

Como pudo contrastarse, a lo largo del debate, la opción de Rajoy solamente tenía argumentos políticos para la inmigración, cuando hablaba de políticas sociales, para el debate catastrofista, cuando tocaba el ámbito económico, y para el populismo más falso, cuando hablaba del precio de la leche o del pan. Pero hay que reconocer que eso, el populismo artificial, lo hizo muy bien, solo sabia atacar a Zapatero y nunca planteó cual era su alternativa al gobierno actual.

En cambio Zapatero demostró y habló de todo lo que había hecho. Vendió su acción de gobierno, de la cual está muy satisfecho... y eso es lo que tenia que hacer. Vender el trabajo de gobierno que se ha estado haciendo durante la última legislatura.

Un debate que, de momento, queda pendiente del próximo encuentro, de la resolución final. Pero, si se hubiese de destacar un vencedor, del primer "round", este sería Zapatero ([1], [2] y [3] ejemplos). En definitiva, un debate de ida que hace más interesante, si cabe, el encuentro de vuelta, que será el que definitivamente marcará las diferencias y donde Zapatero volverá a demostrar que la opción socialista es la mejor opción.

Para acabar destacar que Zapatero fue el que ganó el voto del "follonero". Uno o dos días antes, el "follonero", en su programa especial para las elecciones, habló con los dos candidatos y les planteo el reto de que votaría al primero que dijera el nombre de "Javier Barden", por su nominación a los Óscar ya que todavía no le habían dado el premio. Era difícil, pero Rajoy en un alarde de prepotencia, chulería y superioridad dijo que el voto era suyo, ya que era el primero en hablar… Mentira, el maestro fue Zapatero que muy hábilmente supo hacer referencia al tema y decir el nombre del actor en su debido momento… Fue un momento memorable.