Darrerament sembla com si el temps passes molt ràpid. En aquest mes han passat moltes coses... El cap de setmana passat el PSC va fer al seva ja famosa paella popular, estem en mig d’unes noves eleccions: les europees i podria parlar, també, de la meravellosa temporada que ha fet el barça, que ha estat de somni... però avui parlaré d’un altre tema.
Si en una anterior
entrada parlava de la forma, més que discreta, que tenia l’equip de govern del consistori per convocar les reunions informatives, amb els veïns que es veurien afectats per les obres del Fons Extraordinari d’Inversió Local, o el també dit PLA ZAPATERO.
Ara, vull parlar de que tenim unes
obres justament encetades a molts llocs de la vila i, vull parlar, de que és el moment de dir que
no volem que torni a passar el que darrerament passa i que sembla que ja sigui un costum en l’obra pública de l‘Ajuntament. Però abans de tot, m’agradaria aclarir que no centraré el debat d’avui a que gràcies al Zapatero a Molins de Rei aquest any es destinen diners a les obres per la millora de la vila, que sense aquest Pla no es farien. Diners als que se’ls ha de sumar gairebé el milió d’euros que Adif destinarà per modernitzar el sistema de circulació dels trens a l’estació de la vila.
No vull, per tant, centrar el debat en les inversions que es fan a la vila des de fora i no des de el propi consistori, vull parlar del que passa quan el consistori molinenc ha fet una obra i no entraré a valorar o parlar de les causes o motius que provoquen aquesta situació... com seria el fet de que no es fa el seguiment adient de la obra, o que no es valora de forma correcte el projecte... ara no és el moment ni el lloc, el que s’ha de dir i s’ha de demanar, en canvi, és que
no volem que torni a passar el de sempre i crec que això ho comparteixen la majoria dels molinencs i molinenques, siguin del color polític que siguin...
No hem de deixar que passi com a les obres que recentment s’han acabat i que encara estan cuejant... parlo de les
places interiors del barri canal, on a hores d’ara encara hi ha filtracions d’aigua als parkings del
barri,
no volem que torni a passar el que ha passat, també, amb la pavimentació del carrer Rafel de Casanovas a l’alçada del mercat, on es van haver d’aixecar el terra fins a dues vegades perquè no s’havia fet bé... o
les obres de la plaça de l’estació... Per cert, parlant d’aquesta plaça, l’altre dia vaig sentir com li diu la gent de molins a la plaça de l’estació, la gent de la vila li diu
la plaça del piano, sabeu per què?... Pel fet de que com les lloses del paviment estan cada vegada més soltes, quan els cotxes passen per sobre, fan un soroll com si estiguessin pitjant a sobre les tecles d’un piano... sense paraules...
En aquest sentit, ara que tenim tantes obres encetades a la vila, el consistori ha de ser més llest i que aquestes obres estiguin enllestides amb el nivell d’exigència i control màxim... Per que és la seva obligació, la seva feina, i és el que ens mereixem els vilatans i vilatanes...
Per acabar, només dir que aquest diumenge
hem d'anar tots a votar. El meu eslògan (gràcies Ricard): "Vota al PSC, l'únic partit polític en el que pots confiar
Per
Sortir de la
Crisi".
Hace tiempo que no cuelgo ninguna reseña de cómics, pero hoy no me puedo contener. Ayer disfruté, como un niño, con la lectura de una obra impresionante: Historias de fantasmas 2, segunda entrega de la trilogía Essex County, ambientada en una versión muy personal del pueblo natal del autor canadiense Jeff Lemire.
