Perdoneu l’atreviment, però són un luxe les hores de lectura que acumules quan vas a la feina amb transport públic. Preferiblement en tren, ja que en Bus mai he pogut llegir...La recomanació que us vull fer avui és el darrer assaig del Manuel Campo Vidal: ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?.
Una bona lectura que t’atrapa a la primera plana amb el següent argument: “Hablar mucho o, peor aún, hablar demasiado, puede diluir el mensaje, disminuir la relavancia de lo esencial a transmitir.”
Genial... penso que el Manuel té tota la raó del món. I si apliquem aquesta màxima a la política encara té més rellevància, ja que el missatge d’un polític ha de ser clar i concís. S’han de dir les coses de forma planera i, sobretot, de forma breu, intentant dir el més essencial amb els matisos imprescindibles, però fent fora tot el superflu. Tal i com es comenta en el llibre: “Es la crisis de las frases subordinadas ante el imperio de las frases principales”. I si no es fa així, el polític pateix el risc de creuar la línia que separa el discurs polític de la xarlataneria.
En aquest sentit i seguint la línia del Manuel Camp o Vidal, seré clar i concís al parlar de la situació política a Molins de Rei:
QUINA CREDIBILITAT EN LA SEVA GESTIÓ ECONOMICA I FINANCERA, TÉ UN EQUIP DE GOVERN QUE PRETÉN PORROGAR ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS EN UNA SITUACIÓ TAN GREU CON L’ACTUAL?
... i res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada