El candidat del PSC-Molins: Xavi Paz

Ja és oficial. Xavi Paz Penche aspira a ser el nou alcalde de la vila!!

És la noticia política del dia, però dintre de l'ambit socialista-molinenc és una noticia amb connotacions agre-dolces.

Per una banda significa l'adéu al lideratge del PSC-Molins d'una persona que per al meu parer és, i serà, una de les més impressionants i importants personalitats polítiques del moment, i no solament a nivell municipal sinó també en l'àmbit nacional i supra-nacional: La Carme Figueras.

La Carme ha estat una líder del PSC-Molins captivadora, indiscutible, gairebè infatigable i magistral. A més, ahir a la nit, durant l'acte d'elecció del nou candidat, va demostrar el seu calibre polític i humà fent el més difícil, com si fos la cosa més senzilla, per a un polític: li va cedir el lideratge del PSC-Molins al Xavi amb tota l'estimació d'una amiga i companya de partit. Gràcies Carme per tot el temps que hi has dedicat, i pel que dedicaras, intentant fer la vida dels molinencs una miqueta millor!!

La vessant dolça l'aporta el nou canvi de rumb, l'entrada d'aires de renovació personificada en el company Xavi Paz. És una persona que li agrada molt la política, que viu la política dia a dia i que li agrada, també, la seva vila. Prenent paraules de la mateixa Carme d'ahir a la nit:" és un molinenc que se sent molinenc i que s'estima la seva vila". A més, té un potencial brutal que de ben segur el farà convertir-se en un dels millors, o el millor, alcalde de Molins de Rei. Amb el Xavi s’obre una nova etapa. Una etapa de renovació i amb un estil diferent de fer política.

Felicitats Xavi i endavant que tots els Socialistes estem amb tu !!!

Comentaris Econòmics: Què és un préstec amb carència?

En una pròxima entrada vull fer una reflexió sobre un punt d'interés de polítca municipal. Però abans, per deformació professional i amb el propòsit de que el meu futur comentari s'entengui millor, m'agradaria explicar que és un préstec amb carència.

Per definició, un préstec és una operació financera en la qual el subjecte actiu, o prestador (el Banc), fa entrega al subjecte passiu, o prestatari (la persona que demana el préstec al Banc), un capital i, a canvi, aquest es compromet a reemborsar en un termini concret, mitjançant desemborsaments successius, la quantia prestada i el pagament del preu o interès de la operàció financera. Aquests desemborsaments successius (que normalment són mensuals) es denominen termes amortitzatius o quotes d'amortització del préstec.

Sota determinats supòsits, pot donar-se el cas que el moment en el qual es contracta el préstec no coincideix amb l'inici dels pagament dels termes amortitzatius, sinó que durant un determinat nombre de períodes no s'efectua amortització de capital. El nombre de períodes transcorreguts des de l'inici de l'operació fins a l'inici de la devolució del capital prestat, és a dir dels pagaments, es denomina "carència".

En altres paraules, el Banc ens deixa els diners però durant un determinat període temps no paguem quotes d'amortització (podem pagar els interessos que es generen sobre el deute o no pagar res fins que passi el període de carència). Aquest tipus d'operacions de préstecs amb carència s'utilitzen sobre tot quan no és té líquid (diners) immediatement per poder satisfer el pagament dels termes amortitzatius, és a dir, volem fer una inversió, compra o qualsevol acció que no doni resultats immediats i, per tant, no tindrem diners per pagar quotes d'amortització, però en el futur sí que ingressarem diners i en tindrem prou recursos per poder pagar el prèstec. No oblidem que el préstec, encara que no el comencis a pagar, l'hauràs d'acabar pagant. És el típic préstec que demanen els estudiants quan volen fer un mestratge o un post-grau. S'ha de fer un desemborsament important i en aquell moment no dispossen de calers. Però, quan obtinguin la titulació guanyaran prou calers per poder pagar el prèstec.

Coses Interessants i Curioses - CI&C

Que internet ha suposat un avanç impressionant en l'entreteniment i que ha revolucionat el món cultural (econòmic i jurídic) són dues afirmacions innegables i indiscutibles. Sobretot, si considerem la introducció de la tecnologia mp3. Aquesta ha tingut la seva màxima expressió, en el camp del consum cultural, en l'aparició del software i dels servidors P2P per a la distribució lliure de continguts multimèdia (especialment arxius mp3 i películes). Però, el que em sembla ja increible és que determinada gent s'apunti a aquesta moda, sobretot si es tracta de George W. Bush. Segurament, es tracta d'una web no oficial, però és que el ridícul president dels USA dona per molt sinó us ho creieu mireu aquí.

Clar que nosaltres també hem tingut presidents d'aquesta mena, o pitjors encara, sinó mireu el que deia l'expresident Aznar al debat amb l'expresident Felipe Gonzàlez al 1993. Amb la seva visió dels problemes del país semblava que fos l'escollit per mandat diví per sol·lucionar-los....!

NOTA: Aquest últim comentari sobre l'Aznar ha estat fet aquest matí pel Xavier Bosch, al món a RAC1, i m'ha semblat prou interessant com per fer-vos una entrada per aquells que no escolteu RAC1 (ja esteu trigant per sintonitzar-la).

Els Simpsons, els tipus d'interés i la fí del món!!!

Avui el periodico publica "El BCE considera que los tipos de interés continúan en niveles bajos". En definitiva, que els tipus d'interès no trigarà a tornar a pujar i, per tant, les quotes de les hipoteques...

...Quina Por!!!!

Però no us preocupeu pas, de fet igual ni arribem a la pròxima revisió dels tipus d'interès. Si fem cas als científics la "Fi del Món" és molt a prop, només a 5 minuts. Tal i com publica el diari 20 minutos "La amenaza nuclear y el cambio climático adelantan la hora del fin del mundo". El que no diuen els científics és com s'acabarà el món, però això ja ho fan els més agosarats.

No sé quina de les dues notícies es pitjor, en tot cas només ens queda exclamar, com el pobre Salvatore de l'obra d'Umberto Eco, "Penitentiagite, penitengiate!!!". A veure si Guillem de Baskerville, juntament amb el seu pupil Adso, resolen els misteris de la vida abans s'acabi. Però sempre ens quedarà el dubte de si veurem els Simpsons parlant català!!!. (A veure si algun dia els programa la TV3?)

Els Grans Misteris del segle XXI (I)

De vegades llegir el diari, per segons quines noticies, et deixa una mica tocat. Sobretot aquells dies en que trobes una noticia com la que avui es pot llegir al diari "El Periodico" "39 carreras tienen en Catalunya menos de 20 alumnos en primero". Ho dic des del meu, particular, punt de vista com a professional de l'educació universitària. En aquest sentit em dol que els diaris, últimament, només donin les noticies a mitges. El problema de les universitats no és únicament si tenen o no alumnes. Llegint aquesta noticia sembla que el problema de les universitats només sigui el del número de matriculats d'estudiants i que si no hi ha "clients" tancaran les portes. Això no es cert ja que, com a entitat pública, una universitat, encara que tingui pèrdues, mai tancarà les portes. No, el problema és molt més greu.

Només, a modus de reflexió sobre el tema, donaré unes pinzellades. Tampoc vull atordir-vos amb moltes dades i que no arribeu al quid de la qüestió. Per això, ho faré en forma de preguntes llançades al aire, sense ànim de que ningú les respongui, sinó com si fossin un dels Misteris del segles XXI (hi hauran més).

El primer que em passa pel cap és plantejar-me si és necessari que Catalunya tingui tantes universitats, molt de les quals són petites? i preguntar-me, també, si hi ha una política de formació i preparació del professorat, una planificació estructurada, per anar cobrint les places que van quedant descobertes, o només una política de contractació d'anant d'obrint l'aixeta quan es necessita professorat (entrant de tot, sense cap mena de filtre, ja que fa falta mà d'obra) i tancant-la quan no es necessita ningú, sense preocupar-se de fer pedrera de bons professionals ni del fet de que aquells que ja ho són marxin perquè no tenen lloc?

Una altra qüestió important passaria per considerar si estem donant una formació de qualitat als nostres universitaris i futurs professionals? i no em refereixo a avaluacions de la AQU respecte del professorat o dels estudis universitaris.

També em pregunto en quina situació es troba el professorat contractat, no funcionari, a les universitats?, o millor dit, és cert que hi han DOCTORS contractats a les universitats que cobren menys de 1000 euros mensuals?.

Es cert que els plans d'estudis no responen a les necessitats o a la demanda de la societat, i sí, en canvi, al que volen oferir els departaments que els aproven? Quins incentius té el professorat per millorar en la seva aportació docent o de recerca?

En definitiva, i aquesta és la pregunta del milió d'euros, Seria millor començar a plantejar un canvi en el sistema de gestió de les universitats?...Gestió privada?

Per recuperar-nos del mal rotllo li demanaren ajuda al Liniers:

Enllaços Recomanats

Tornaré a començar amb blogs molt i molt interessants de companys del partit. El primer el de la Carme Figueras, que torna estar actiu ara que ja comença a tenir una miqueta de temps per dedicar-s'hi, el del José Manuel Campesino (Campe), val la pena de passar-hi, de tant en tant, per veure quins són els últims comentaris o rumors, i el blog d'en Jordi Espinosa, on trobem un recull d'articles d'opinió i noticies vinculades amb l'urbanisme. Destacaré també, en aquesta entrada, dos Blogs de dues regidores del grup socialista a l'Ajuntament de Molins com la Esther Espinosa i la Pilar Guzmán, on podem trobar comentaris polítics molt interessants de la vila.

Per finalitzar aquesta primera entrada, destacaré un Blog no polític però impressionant dins de l'àmbit cultural. Es tracta del weblog La cárcel de papel on l'Àlvaro Pons realitza una tasca de promoció del món del cómic brutal, fa una dissecció mil·limètrica dels cómics que llegeix i difon els últims rumors, comentaris o noticies de l'entorn comiquer fent d'aquesta web una web de visita obligada a diari si vols estar informat. Una web imprescindible per quan volem desconectar o descansar de la rutina habitual, òbviament per aquells als que ens agrada aquesta opció cultural.

Lectures (III) o Aprofitant el Nadal (I): Bogeries de Brooklyn

... IMPRESSIONANT ...

Comentaris Econòmics (II): Els preus dels habitatges

Avui a "el Periodico" podem llegir una noticia prou interessant: "Los pisos usados suben el 8% en BCN y el 12% en la provincia". Això em porta a adonar-me de que darrerament, sempre que parlo amb algun company, la conversa, comenci per on comenci, acaba derivant cap al mateix concepte: Els preus dels habitatges. Sempre arribem a les mateixes conclusions: Els preus dels pisos han tocat sostre, no pot ser que creixin més, han arribat a un nivell insostenible i el pisos, avui en dia, són estremadament cars.

La sorpresa arriba quan al cap d'un temps et tornes a trobar amb aquell company, o companya, i el tema torna a sortir (com he comentat anteriorment, comencis per on comencis a parlar sempre acabes tractant el tema, es com un atractor estrany on totes les trajectòries tendeixen cap ell). Te n'adones, llavors, de que el preu dels habitatges, per contra del que pensaves, han continuat apujant-se (en aquest cas i segons "el Periodico" entre un 8 i un 12 % pels habitatges usats).

Però, l'apujada continua dels preus és el que en realitat ens ha de preocupar? que els preus dels pisos estiguin cars és el principal problema a considerar? Ens estem plantejant de forma correcta el problema?

Primer de tot anem a veure que entenem per preu, emulant al nou programa de TV3 "caçadors de paraules" busquem el seu significat:Es denomina preu al valor monetari assignat a un bé o servei. Per tant, dir que els pisos són cars no és correcte. Els pisos són cars degut a que hi ha gent que està disposada a pagar-los cars, en el moment que paga li assigna aquell valor monetari. Mig identificat el problema ens podem plantejar altres qüestions: baixaran els preus dels pisos? NO, degut a que sempre hi haurà algú disposat a pagar, sempre es farà mercat sigui al preu que sigui. Això, es deu al fet de qui accedeix al mercat. En altres paraules, el veritable drama del tema de l'habitatge és aquest: Qui pot accedir avui en dia a comprar un pis?.

L'accés a una vivenda, degut a l'elevat nivell de preus, només el podem exercir aquells/aquelles que ja tenen una vivenda, la venen i podem comprar-se una altre de més cara-gran-bonica-etc... Per tant, que s'apugin els preus dels pisos, pels que poden accedir, ja els hi és interessant, perqué els hi pagaran més pel seu.

En conclusió, a partir d'ara les meves converses derivaran cap al veritable problema d'avui en dia, L'accés a la compra d'habitatges i l'accés a la compra d'un conjunt de gent que necessita d'un pis per començar els seus projectes: la gent jove. No dels preus dels habitatges.

NOTA 1: En preu mitjà d'un pis a Molins es de, aproximadament, 4.000 euros (podeu visitar els links 1 i 2 per comprovar-ho).
NOTA 2: El problema ve del fet de que els habitatges són, en teoria, un bé de primera necessitat (de luxe ala pràctica degut als nivells de preus que estan assolint)
NOTA 3: Si no es podem fer mesures per abaixar els preus dels habitatges(ens carregaríem el sistema, ja en parlarem en una altre entrada) hem de promoure polítiques que facilitin l'accés a l'habitatge de lloguer, un lloguer amb un preu molt per sota del que hi ha ara.