Els Grans Misteris del segle XXI (I)

De vegades llegir el diari, per segons quines noticies, et deixa una mica tocat. Sobretot aquells dies en que trobes una noticia com la que avui es pot llegir al diari "El Periodico" "39 carreras tienen en Catalunya menos de 20 alumnos en primero". Ho dic des del meu, particular, punt de vista com a professional de l'educació universitària. En aquest sentit em dol que els diaris, últimament, només donin les noticies a mitges. El problema de les universitats no és únicament si tenen o no alumnes. Llegint aquesta noticia sembla que el problema de les universitats només sigui el del número de matriculats d'estudiants i que si no hi ha "clients" tancaran les portes. Això no es cert ja que, com a entitat pública, una universitat, encara que tingui pèrdues, mai tancarà les portes. No, el problema és molt més greu.

Només, a modus de reflexió sobre el tema, donaré unes pinzellades. Tampoc vull atordir-vos amb moltes dades i que no arribeu al quid de la qüestió. Per això, ho faré en forma de preguntes llançades al aire, sense ànim de que ningú les respongui, sinó com si fossin un dels Misteris del segles XXI (hi hauran més).

El primer que em passa pel cap és plantejar-me si és necessari que Catalunya tingui tantes universitats, molt de les quals són petites? i preguntar-me, també, si hi ha una política de formació i preparació del professorat, una planificació estructurada, per anar cobrint les places que van quedant descobertes, o només una política de contractació d'anant d'obrint l'aixeta quan es necessita professorat (entrant de tot, sense cap mena de filtre, ja que fa falta mà d'obra) i tancant-la quan no es necessita ningú, sense preocupar-se de fer pedrera de bons professionals ni del fet de que aquells que ja ho són marxin perquè no tenen lloc?

Una altra qüestió important passaria per considerar si estem donant una formació de qualitat als nostres universitaris i futurs professionals? i no em refereixo a avaluacions de la AQU respecte del professorat o dels estudis universitaris.

També em pregunto en quina situació es troba el professorat contractat, no funcionari, a les universitats?, o millor dit, és cert que hi han DOCTORS contractats a les universitats que cobren menys de 1000 euros mensuals?.

Es cert que els plans d'estudis no responen a les necessitats o a la demanda de la societat, i sí, en canvi, al que volen oferir els departaments que els aproven? Quins incentius té el professorat per millorar en la seva aportació docent o de recerca?

En definitiva, i aquesta és la pregunta del milió d'euros, Seria millor començar a plantejar un canvi en el sistema de gestió de les universitats?...Gestió privada?

Per recuperar-nos del mal rotllo li demanaren ajuda al Liniers: