La vessant agredolça de la història de Molins de Rei

El passat diumenge, 12 de novembre de 2006, vaig tenir la sort de gaudir de l'activitat cultural "Itineraris a l'abast per Molins deRei" organitzada pel Museu de la vila.

Es tracta d'un viatge per la història del nostre poble i està enfocada com un itinerari, a peu, per la vila. Aquest comença al Museu i d'aquí es va passejant pels llocs amb més rellevància històrica i, allà on és adient, es fa el comentari necessari i explicatiu del que representa. Per exemple, la primera intervenció s'ubica a la plaça de Catalunya, on s'explica que degut al'establiment d'uns molins hidràulics promoguts pel rei Alfons el Cast s'origina el que avui coneixem com a vila de Molins de Rei. Així, el nucli originari, integrat per pobladors amb oficis vinculats al molí medieval, va anar evolucionant fins a dibuixar la fesomia actual de la població. Es comenta, també, que en el desenvolupament urbà i social, ha estat determinant el fet de ser cruïlla de camins. En definitiva, la idea que al darrera és que cada època va deixar la seva empremta i, per tant, l'objectiu de l'excursió és anar descobrint-les amb un passeig pels carrers de la vila.

Fins ara la part positiva. Aquesta part, que podríem catalogar com a dolça, ve acompanyada, per desgràcia, de la seva vessant agre. Concretament em refereixo al descobriment de l'estat en el que, ara mateix, es troben el vestigis històrics del nostre entorn. En unes paraules, el patrimoni històric el tenim en un deplorable estat i aquesta vessant és la part més trista de l'excursió.

Entre d'altres fets, que clamen al cel, cal destacar l'esglaó de l'entrada principal al col·legi Alfons XIII que va ser l'última pedra col·locada i on es deixava constància d'aquest fet en una inscripció que a la darrera reforma, del col·legi, va desaparèixer. També, sent aquest el fet més pesarós, destaca l'entrada a la capella (sí, n'hi ha una i deuria de ser molt maca) del Palau dels Requesens que passa totalment inadvertida pel seu estat deplorable, tot i que el senyor Tort l'assenyala com el veritable lloc on els reis catòlics van rebre a enCristòfor Colom quan va tornar del primer viatge a les Amèriques. Tampoc, no ens hem d'oblidar de l'estat en el que es troba la placa commemorativa del nivell de l'aigua en les inundacions de Molins, a finals del segle XIX, o del mur derruït, fruit de l'especulació immobiliària, de la antiga muralla medieval del Palau dels Requesens.

He citat aquest quatre exemples perquè hom pot anar a verificar-ho sense tenir que caminar molt. Aquests es troben justament darrera del mercat provisional (a la plaça del Palau dels Requesens).

Després de tot aquest anàlisi se'm plantegen preguntes com per exemple Què fa l'Ajuntament de la vila? Quines actuacions s'han dut i/o es duran a terme per avaluar aquests fets? i, fins i tot, tinc dubtes al respecte de si l'Ajuntament és conscient d'aquests fets... Arribats a aquest punt, em preocupen els futurs projectes sobre el patrimoni de la vila. Per exemple, què passarà amb el futur projecte de la Federació Obrera? En aquest cas, es farà realment el que sigui d'interès cultural i històric pel poble? i no em refereixo a que l'ús final de l'equipament s'adapti al resultat d'una pseudo-consulta popular que, segurament, com els darrers processos de participació serà molt criticada (tots tenim molt present el final de l'últim procés departicipació, el del mercat, i el seu resultat a nivell d'utilitat, de mobilitat i d'estètica).

Després de tota aquesta dissertació no queda més que preguntar-se: Cap a on anem? On ens portarà aquesta mala consciència envers el passat històric de la nostra vila?. La resposta és clara, cap a una vila sense identitat cultural perquè haurà perdut totes les seves arrels històriques i que, a més, ni tan sols recordarà que va ser creada per un rei que va construir un molí a prop de l'Ajuntament (sinó per un home nu que li va donar quelcom a un altre home nu a la plaça dels països catalans, perquè és allà on es troba la escultura que rememora i fa homenatge a la creació dela vila).

Retornant a l'inici d'aquest comentari, tot i la seva vessant trista, aquesta opció cultural és una iniciativa molt i molt recomanable sobretot a aquells vilatans atrets per l'història i aquells que estimen la vila de Molins de Rei. No oblideu d'apuntar-vos-hi la pròxima vegada.