Voldria començar aquesta entrada amb la següent afirmació: Les opinions segueixen modes.És a dir, ara està de moda recolzar els monjos budistes de Myanmar, l’antiga Birmània, i cotitza a la baixa el parlar d’Afganistan o d’Iraq. També, fa uns mesos estava de moda criticar el sector de la construcció, per la continua tendència a l’alça dels preus dels habitatges i dels tipus d’interés.... i els mateixos que abans criticaven, avui vaticinen la més gran de les crisis econòmiques del sector. Una crisi que deixarà la salut econòmica del país bastant maltreta.
En aquest sentit, accepto que es digui que el sector ha tocat sostre i que comença una caiguda lliure. No sé si amb una volada suau o amb un violent descens. E
n segon lloc, és cert que un sotrac en el sector de la construcció tindrà uns efectes negatius sobre l'economia. Fins aquí d’acord. Però que ningú s’esperi una crisi immobiliària com la que està vivint actualment als estats units, bàsicament perquè aquí no hi han hipoteques d’alt risc. No, ... degut a que el sistema econòmic és molt complex i no es comporta seguint relacions lineals directes, no podem extreure aquest tipus de conclusions “a priori”.
Per tant, s’ha de ser prudent amb el que es vaticina i no dir que viurem una GRAN CRISI del sector de la construcció. És a dir, poder es viuran moments complicats, però, d’altra banda, voldria afegir que trobo a faltar, en aquestes manifestacions, els efectes positius d’aquesta davallada progressiva del mercat.
D’aquests efectes positius apuntaré, per exemple, que la crisi del sector de la construcció trencarà un model basat en la totxana com a sector de guanys ràpids, segurs i refugi de les inversions arriscades. Per tant, fomentarà la inversió en sectors productius. Si els pisos ja no són una inversió, potser ha arribat el moment d'invertir, per exemple, en el sector químic o farmacèutic.
Un altre exemple, es contemplaria en el fet de que si baixen els preus de l'habitatge tendiran a baixar genèricament els preus dels locals comercials, actualment tasats a preus astronòmics que desincentiven la iniciativa privada.
En aquest sentit, accepto que es digui que el sector ha tocat sostre i que comença una caiguda lliure. No sé si amb una volada suau o amb un violent descens. E
n segon lloc, és cert que un sotrac en el sector de la construcció tindrà uns efectes negatius sobre l'economia. Fins aquí d’acord. Però que ningú s’esperi una crisi immobiliària com la que està vivint actualment als estats units, bàsicament perquè aquí no hi han hipoteques d’alt risc. No, ... degut a que el sistema econòmic és molt complex i no es comporta seguint relacions lineals directes, no podem extreure aquest tipus de conclusions “a priori”.Per tant, s’ha de ser prudent amb el que es vaticina i no dir que viurem una GRAN CRISI del sector de la construcció. És a dir, poder es viuran moments complicats, però, d’altra banda, voldria afegir que trobo a faltar, en aquestes manifestacions, els efectes positius d’aquesta davallada progressiva del mercat.
D’aquests efectes positius apuntaré, per exemple, que la crisi del sector de la construcció trencarà un model basat en la totxana com a sector de guanys ràpids, segurs i refugi de les inversions arriscades. Per tant, fomentarà la inversió en sectors productius. Si els pisos ja no són una inversió, potser ha arribat el moment d'invertir, per exemple, en el sector químic o farmacèutic.
Un altre exemple, es contemplaria en el fet de que si baixen els preus de l'habitatge tendiran a baixar genèricament els preus dels locals comercials, actualment tasats a preus astronòmics que desincentiven la iniciativa privada.
Hi han més exemples,... Però, ho deixem aquí,... vol dir això que la crisi del sector de la construcció i de la promoció immobiliària és una bona notícia?... Rotundament No... Com he dit es viuran moment complicats però aquí l’Estat té un paper important a jugar i, per acabar, voldria destacar, que, dintre d’aquesta conjuntura, hem de ser conscients de la importància de l’acció del govern de promoure l'aprovació del Pacte per l'Habitatge de Catalunya i de les mesures pel recolzament de l’habitatge de lloguer pels joves per part de l’Estat, dues mesures molt criticades, però vitals en el moment que estem vivint. És a dir, dues mesures, d’exemple, on el govern de Zapatero i el de l’Entesa fan polítiques socials i de millora de l’estat del benestar...Moltes gràcies per l’atenció i fins a la propera.
