dilluns, 27 d’abril del 2009

Paràlisis, manca de lideratge, manca de partipació i manca de transparència

Avui deixeu-me parlar de diversos temes que han estat interessants per la vila.

La setmana passada vam tenir, en el marc del 115é aniversari de l’escola Sant Miquel, el Pregó a càrrec del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. Destacar l’energia, la claredat de les idees i el domini de la comunicació de l’Expresident de la Generalitat, que va fer una intervenció brillant, encara que hi hagin punts de vista que jo no comparteixo, però resaltar sobretot, i com és habitual en ell, que es va posar a les butxaques al públic des del primer minut.

La setmana passada, també, vam tenir un altre tema a destacar: la diada de Sant Jordi. Va ser una jornada increïble on el sol va estar a l’alçada de les circumstàncies. No parlaré de les excel·lències de la diada perquè crec que tothom ho té clar, però si destacaré el nivell cultural, lúdic i festiu del nostre poble, que en moments com aquest està a l’alçada i que va omplir de vilatans la plaça de la creu durant pràcticament tot el dia... Dies així fan que hom es plantegi el perquè la diada de Sant Jordi no es la diada de Catalunya...

Finalment, volia acabar destacant que aquesta setmana tenim Ple municipal. Un Ple en el que tornarem a evidenciar la paràlisis, la manca de lideratge de l’Alcalde, la manca de voluntat per fomentar la participació de tothom per tal d’arribar a acords, amb tots els grups municipals, ja que tots volem millorar la nostra vila i, el més greu, la manca de transparència i claredat en la seva gestió. De segur que tornarem a parlar d’aquest Ple, però ho deixaré per més endavant ja que dintre d’aquest àmbit, el de política municipal, vull destacar el fet de que l’equip de govern del consistori està fent reunions informatives amb els veïns que es veuran afectats per les obres del Fons Extraordinari d’Inversió Local, o el també dit PLA ZAPATERO encara que a molts no els hi agradi. Però no centraré el debat a que gràcies al Zapatero a Molins de Rei aquest any es fan inversions reals pel gaudi dels molinencs i molinenques i que sense el Pla no es farien.

No, parlaré de la forma de comunicar aquestes reunions informatives per la vila i, sobretot, pels carrers afectats per les obres... i parlo com a molinenc: La reunió informativa del meu carrer ja s’ha fet i jo no sé quina publicitat s’està fent, o s’ha fet del tema (poder algú hauria d’explicar-ho), però jo, que soc veí del carrer Pintor Fortuny, no em vaig assabentar.

Tot això torna a evidenciar com es fan les coses al consistori: parlo de la claredat, de la transparència, del foment de la participació i de les ganes de fer la feina.

dimarts, 21 d’abril del 2009

La fiesta continúa...

Así es, porque esto parece el festival del humor de Molins de Rei… A ver quien la hace más grande y a ver quien respeta menos las instituciones municipales… Si os fijáis el cartel esta en el mismo sitio... Si es que ya no se ponen de acuerdo ni en eso, fastidiándose los unos a los otros hasta llegar a ese nivel...




dimarts, 14 d’abril del 2009

La quadratura del cercle o ara s’entén tot...

Sorprenent?... No, del tot. Del cert ara tot s’entén. Tot quadra. Es pot parlar de la quadratura del cercle tot passejant per la vila. Ja que és llavors quan descobreixes que Iniciativa, el partit que té l’Alcaldia d’aquest consistori, se'n riu de les institucions municipals, dels acords de Ple o, fins i tot, de la seva paraula.

Recordem que, a principis de l’any passat, en una moció presentada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana, es demanava el compromís per part de tots els partits polítics a no penjar cartells a la via pública. El govern municipal d’Iniciativa-Esquerra, ERC i CiU, van aprovar aquesta prohibició expressa de que els partits polítics no pengessin cartells a la via pública.

Aquest dies hem pogut observar que Iniciativa fa un acte i el publicita penjant cartells a la via pública:


Ara tot quadra!!... La paràlisis i la falta de voluntat per fer la seva feina, la seva obligació, ve acompanyada amb el rerefons del poc respecte de les institucions municipals, de les institucions que representen als molinencs i molinenques i, per tant, dels menys preu als ciutadans d’aquesta vila... Ho dic preque a quest és un tema recurrent.

Més exemples?... Molts... La falta d’empenta davant la crisi o el fet de que l’equip de govern aprovi els pressupostos 4 mesos després de quan ho ha de fer, la baixada injusta i desproporcionada dels sous dels polítics de la oposició envers als seus, la falta de control en l’obra municipal, el problema de la Biomasa al barri de la granja, el descontrol en la cessió dels terrenys dels equipaments a la Generalitat, la ratificació de la resolució d’Alcaldia per acceptar el programa d’Operacions Vertebradores 7 mesos després del que s'havia de fer... i paro per no avorrir el personal...

Ara s’entén com funcionen les coses en aquest consistori... En les properes eleccions municipals aposta per la RENOVACIÓ, aposta per l’ALTERNATIVA, aposta pel CANVI...

dissabte, 4 d’abril del 2009

La cònica d'un Ple de pressupostos (6 i definitiu) o l’expedició Imperial Trans-Antártica (expedició Endurance)

“Es busquen homes per un viatge perillós. Salari reduït. Fred penetrant, llargs mesos d’obscuritat complerta. Perills constant. Dubtós retorn sa i estalvi. Honor i reconeixement en cas d’èxit.”

El mític anunci que, es diu, va utilitzar Sir Shackleton com a reclam de l’aventura antàrtica de l‘Endurance, ens serviria per ubicar als regidors i regidores que actualment ens trobem a l’oposició del consistori molinenc.

Sense paraules... L’equip de govern de l’Ajuntament de Molins de Rei ens deixa sense paraules per la seva capacitat de sorpresa. Quan pensem que la seva incompetència és insuperable ens tornen a sorprendre amb un grau més d’ineficàcia. Només cal veure, llegir o saber que va passar al darrer Ple del Consisitori: de vergonya senyors.


Nota: L’Endurance va quedar atrapat al gel i es va acabar enfonsant, deixant als seus 28 tripulants sobre el gel. Els mariners es van veure sotmesos a una sèrie de dures probes, però, finalment, tots ells van ser rescatats. En definitiva, van superar la proba més dura de la seva vida, fet que els va fer més forts.